Per a l'Ot, el meu net

Avui és dia 29 de novembre però, per a tu Ot, és el dia -19. Vull dir que falten dinou dies perquè vinguis al món exterior. O, més ben dit, perquè puguis venir-hi. Sembla que és en aquesta data, el 17 de desembre, que se t'ha programat l'arribada. Ara bé, no t'alarmis per això, eh? No tens cap obligació d'irrompre aquell mateix dia, pots venir abans o després. En aquest món hi ha llibertat, ja ho veuràs, però la naturalesa no admet ordres, és just a l'inrevés, ella les dicta. Els homes i les dones tracten de posar-hi guies i orientacions de manera que, en tenir un marc d'actuació més definit, puguin desenvolupar-s'hi millor. Tanmateix, aquestes orientacions sovint esdevenen corsés que ens impedeixen veure les coses des del punt de vista de cada persona, de manera més natural i espontània.

Encara que ja ho deus saber, els teus pares t'estan preparant una rebuda sensacional, ja que ho preveuen tot de la manera més natural, segons ens han explicat. Gaudiràs, així, d'unes condicions òptimes en el trànsit del teu adveniment, de manera que crec que quasi ni ho notaràs. La teva mare, amb el desig de donar-te el màxim d'atenció quan vinguis, potser hagi de tenir una mica de paciència.

Sigui com vulgui, em sembla que els teus pares -ja saps la Sílvia i l'Eric, per cert jo sóc el teu avi, el Toni, el pare del teu pare, ja tenen moltes ganes de veure't arribar. Resulta que en aquest món sempre estàs compromès amb una cosa o una altra i a vegades resulta difícil concentrar-se en allò que és el més important. Per això el teu pare em sembla que s'agafarà unes quantes setmanes de vacances per poder estar amb tu al cent per cent. I ja et dic jo, com que sóc un ganàpia i tinc una mica d'experiència, això és una ganga per a tu, un autèntic "chollo", vaja. I no solament perquè tindràs els pares tan a prop durant el primer temps, sinó també perquè l'Eric serà - de fet ja ho està sent ara- un pare excepcional. Tens molta, molta sort. I no diguem de la Sílvia, que ultimament només pensa en tu i, es clar, també et vol dedicar tot el temps que pugui tenir mentre no treballi. Oi que estàs bé on estàs, ben arraulit dins la panxa de la mare? Doncs aprofita-ho, i quan et sembli que tens una bona oportunitat per donar el pas i venir, no ho dubtis, que ja tots t'estem esperant...

En la "caseta" on estàs ara només t'arriben uns senyals d'allò que passa a fora, justament aquells que la mare i el pare et transmeten. Avui, però, sàpigues que des de la finestra de l'estudi de casa meva i de la Victòria -la meva companya-, a Sant Quirze del Vallès, contemplo i gaudeixo d'un cel ben blau. Hi ha alguns núvols però encara no hi fa gaire fred. Fins i tot, durant el dia l'ambient és bastant càlid. La temperatura, però, va baixant i, aquesta mateixa setmana s'espera un descens més decidit. Anem cap a l'hivern. Igual que tu, Ot, que arribaràs precisament quan comenci aquesta estació. Suposo que això deu voler dir que no seràs mai fredolic perquè, en haver vingut al món acompanyat del fred, sembla que hauria de ser com si te n'haguessin vacunat.

Quina il·lusió em fa que vinguis! Quan posem el pessebre, la qual cosa serà només d'aquí a pocs dies, pensarem molt en tu, ja que arribaràs a la mateixa data, si fa no fa, que aquell minyo que representa que posem en un bressol improvisat en una cova i que ha d'arribar per Nadal per dur-nos esperança i alegria i que enguany tu, Ot, en seràs el portador.

Benvingut siguis, quan tu ho vulguis, estimat Ot!!!

El teu avi Toni

29/11/2011