Avui, tal i com havíem desitjat, hem arribat a Beniarbeig, després d'un viatge d'unes cinc hores aproximadament. S'ha de dir que ha estat una mica més pesat sobretot perquè jo m'havia llevat a les cinc de la matinada i es clar estava bastant cansada...però ha anat tot bé i el més important hem arribat sans i estalvis. L'estudi està força bé, una mica rústic, però és acollidor i calentó, i a més a més, ens han rebaixat el preu, de 30 a 26 euros per dia, i a sobre ens han regalat uns quants kilos de mandarines!!
Demà a les 10'30 hem quedat amb la Sabrina a "Acuario" per participar en els curset de papis i mamis que fan els dimarts al matí, i a la tarda ja tenim programada una visita amb el ginecòleg. El més important de tot és intentar distreure'ns al màxim i tenir molt present l'objectiu del nostre viatge, ja que també és difícil estar lluny de casa. Jo, la veritat és que amb unes espardenyes d'estar per casa, un llibre de la Camilla Lackberg i una bona tassa de té de Nadal ja sóc ben feliç i em sento com a casa ben aviat, però els primers moments han estat una mica en plan que coi fem aquí?
Ara mentre l'Eric fa el sopar (bledes amb patata i hamburgueses de kamut) i jo estic tranquilament al sofà escrivint aquesta entrada al blog, penso que estarem bé aquí, i només desitjo que el llit sigui prou confortable per poder descansar el millor possible, i que els dies siguin igual de bonics que avui (ha fet un solet espectacular gairebé tot el camí). Evidentment, d'altra banda, el meu màxim desig és que tot vagi molt bé, i que l'Ot tingui una rebuda plena d'amor i felicitat!
Demà a les 10'30 hem quedat amb la Sabrina a "Acuario" per participar en els curset de papis i mamis que fan els dimarts al matí, i a la tarda ja tenim programada una visita amb el ginecòleg. El més important de tot és intentar distreure'ns al màxim i tenir molt present l'objectiu del nostre viatge, ja que també és difícil estar lluny de casa. Jo, la veritat és que amb unes espardenyes d'estar per casa, un llibre de la Camilla Lackberg i una bona tassa de té de Nadal ja sóc ben feliç i em sento com a casa ben aviat, però els primers moments han estat una mica en plan que coi fem aquí?
Ara mentre l'Eric fa el sopar (bledes amb patata i hamburgueses de kamut) i jo estic tranquilament al sofà escrivint aquesta entrada al blog, penso que estarem bé aquí, i només desitjo que el llit sigui prou confortable per poder descansar el millor possible, i que els dies siguin igual de bonics que avui (ha fet un solet espectacular gairebé tot el camí). Evidentment, d'altra banda, el meu màxim desig és que tot vagi molt bé, i que l'Ot tingui una rebuda plena d'amor i felicitat!
Me encanta este refugio!!! qué bonita época estáis viviendo!! qué feliz será L'Ot (Odón) con estos papis tan geniales!!! Os quiero, a los tres!!!! la 'tía' Berta xDDD.
ResponElimina